Ampliació tema 1

La integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a la pràctica educativa constitueix una de les demandes que la societat planteja al món educatiu. La necessitat d'un canvi en el currículum adaptat a les necessitats i exigències de la societat del segle XXI fa necessari un major compromís en les estratègies de formació del professorat, a la disposició de recursos tecnològics en els centres educatius i posar en funcionament una sèrie de pràctiques orientades a la integració i aplicació efectiva de la tecnologia educativa en els processos educatius.

Els constants canvis i evolució de la societat respecte a l'ús de les tecnologies en general i, en l'àmbit educatiu en particular, estan potenciant el fet innegable que és important un ús de les TIC a l'escola, amb coherència i ben enfocat cap a una pràctica efectiva. Es tracta d'analitzar el procés que segueixen els alumnes en el seu alfabetització digital i la relació d'aquest procés amb la metodologia que es desenvolupa a l'aula, verificar si es manté una pràctica reflexiva respecte a la integració de les TIC en el context educació primària. Es considera com innegable la importància de l'alfabetització digital que és essencial en la societat actual. És de gran importància que la integració de les TIC en els entorns educatius desenvolupe una capacitació i alfabetització del subjecte per adquirir les competències que permeten un accés i maneig de la informació amb una capacitat comprensiva, crítica i reflexiva superant les barreres derivades de la bretxa digital . En definitiva, des de les aportacions de diversos autors (Bawden, 2002; Gutiérrez, 2003; Snyder, 2004) es considera que una alfabetització digital comporta un domini de programari i maquinari que possibiliten destreses orientades a l'obtenció, selecció i anàlisi crítica de la informació per a la seva transformació en coneixement.

Tot i aquesta realitat, persisteixen opinions ancorades en què hi ha una major eficiència en enfocaments tradicionals, reforçats per la cultural escolar, que argumenten deficiències en l'ús pedagògic de les TIC, subratllant els problemes i barreres de tota mena que aquestes presenten, en comptes de tractar d'argumentar solucions als diversos problemes i dificultats que persisteixen. El fet d'indagar en la pràctica que desenvolupen els docents i l'ús de les TIC en els contextos educatius des d'una perspectiva qualitativa, suposa tenir en compte que els alumnes han de mantenir un paper actiu en el seu procés d'aprenentatge i que el paper del mestre pateix un canvi a l'hora d'aplicar les Tecnologies, ja que en els docents recau la responsabilitat d'aplicar metodologies vinculades a un canvi i innovació educativa.

Les TIC adecuades.

Atenent a la utilitat de les tic en educació, potenciant els seus beneficis i intentant reduir els seus desavantatges han sorgit en el mercat serveis específics per a la intervenció educativa. Aquests serveis, creats a partir de fins i objectius pedagògics, són eines tecnològiques de gran utilitat en l'aprenentatge i reforç de continguts, tant a l'aula, com fora d'ella. Així, cal destacar entre el conjunt d'opcions:

• Els portals específics d'organismes oficials estatals o autonòmics.
• El material E-learning facilitat per les editorials de llibres de text. O les pròpies Intranet dels centres.
• Les eines i terminals de creació: pissarres digitals interactives, e-quaderns del professor i dels alumnes, programes per a elaboració de cursos o les analítiques interactives d'aprenentatge.
• Les webs i portals d'entitats privades, nascudes per impulsar nous models educatius.
• Aquestes eines, persegueixen unificar les tic en educació amb una línia pedagògica que atén els aspectes del currículum i contextualitzar-i afavorint la creativitat i l'actitud crítica.