dilluns, 14 de març del 2016

Ampliació tema 6

Serveis del Cloud Computing.
I és que dins de totes les possibilitats que el concepte ens oferix, podríem classificar-les en 3 grans grups:
  • Programari com a servici (programari as a service, SaaS) : Este és el servici de cloud computing més utilitzat pels usuaris. A este grup pertanyen totes lasaplicaciones web que utilitzem tant en el navegador d'un ordinador, o de forma nativa en forma d'app en smartphones o tablets. Gmail, Google Fotos, Dropbox i les xarxes socials com Facebook o Twitter són exemples d'este tipus de servicis en el núvol entre altres. Qualsevol programa, aplicació o joc que utilitzem sense tindre-ho instal·lat en el nostre equip, inclús els modes multijugador d'un videojoc són algunes mostres més de com ens ha canviat la vida des de la seua aparició
  • Plataforma com a servici (Platform as a service, PaaS) : Este és el servici més específic per a empreses, i on moltes de les companyies més importants com Google, Microsoft o inclús Amazon no han volgut deixar escapar este tren. Però també nosaltres fem ús d'este tipus de servicis quan creguem el nostre blog personal i utilitzem Blogger o Wordpress. Este tipus de plataformes web constituïxen la part més bàsica dels servicis de plataforma, sense ficar-nos en les solucions que oferixen multitud d'empreses per a gestionar bases de dades o big data
  • Infraestructura com a servici (Infrastructure as a service, IaaS) : És la menys explotada a nivell d'usuari i la que més progressió tindrà en el futur. Si abans els servicis ens oferien programari i plataformes de desenrotllament, en este cas anem un pas més enllà per a oferir-nos rendiment i emmagatzemament. D'esta manera, no necessitarem tindre un ordinador potent per a poder executar programes o aplicacions que requerisquen un alt rendiment, ja que podrem virtualizar la configuració de l'ordinador que necessitem, i que ha donat un pas de gegant al començar a virtualizar processadors gràfics, com per exemple les tarjetasNvidia GRID. En un futur no molt llunyà este tipus de solucions aconseguisquen desbancar a les solucions físiques com són els ordinadors de sobretaula com a solucions de rendiment.

Características del Cloud Computing.
Pagament per ús.
Una de les característiques principals de les solucions cloud és el model de facturació basat en el consum, és a dir, el pagament que ha d'abonar el client varia en funció de l'ús que es realitza del servici cloud contractat. Abstracció Característica o capacitat d'aïllar els recursos informàtics contractats al proveïdor de servicis cloud dels equips informàtics del client. Açò s'aconseguix gràcies a la virtualización, amb la qual cosa l'organització usuària no requerix de personal dedicat al manteniment de la infraestructura, actualització de sistemes, proves i la resta de tasques associades que queden del costat del servici contractat.
Agilitat en l'escalabilidad.
Característica o capacitat consistent a augmentar o disminuir les funcionalitats oferides al client, en funció de les seues necessitats puntuals sense necessitat de nous contractes ni penalitzacions. De la mateixa manera, el cost del servici associat es modifica també en funció de les necessitats puntuals d'ús de la solució. Esta característica, relacionada amb el -pagament per ús, evita els riscos inherents d'un possible malament dimensionamiento inicial en el consum o en la necessitat de recursos".
Multiusuari.
Capacitat que atorga el cloud que permet a diversos usuaris compartir els mitjans i recursos informàtics, permetent l'optimització del seu ús.
Autoservici baix demanda.
Esta característica permet a l'usuari accedir de manera flexible a les capacitats de computació en el núvol de forma automàtica a mesura que les vaja requerint, sense necessitat d'una interacció humana amb el seu proveïdor o proveïdors de servicis cloud .
Accés sense restriccions.
Característica consistent en la possibilitat oferida als usuaris d'accedir als servicis contractats de cloud computing en qualsevol lloc, en qualsevol moment i amb qualsevol dispositiu que dispose de connexió a xarxes de servici IP. L'accés als servicis de cloud computing es realitza a través de la xarxa, la qual cosa facilita que distints dispositius, com ara telèfons mòbils, dispositius PDA o ordinadors portàtils, puguen accedir a un mateix servici oferit en la xarxa per mitjà de mecanismes d'accés comú.

Pràctica 5

Lino It.

El dia 11 de març vam aprendre a utilitzar Lino It, per a després crear un nosaltres mateixos a partir de una espècie de unitat didàctica. Doncs, aquesta pràctica tractarà d'explicar com s'utilitza aquesta web.

El primer que tens que fer per acceder a la pàgina, es cercar en Goggle,"Lino It", una vegada dins, per a poder registrar-te i utilitzar-lo, tens que ficar-te en Sing up.. En el nostre cas, ens hem registrat a través de google, es a dir, hem posat el nostre gmail així com la nostra contrasenya i ja tenim cuenta.

Aquesta serà la nostra pàgina una vegada registrats.


Els canvas són com panels multimèdia que ens permeten ficar post-its, com el mural que pots tenir en la teua habitaciò. Doncs per a crear un, que és aquest el propósit d'aquesta pàgina, ens tenim que ficar en el recuadre que hi ha a la dreta en color blau a on posa "create a new convas".

Una vegada dins, tenim que elegir el disseny de'l nostre canvas. Podem escogir, un color de'ls que ens proporciona el programa o bé punjar nosaltres una imatgen i utilitzar-la como fondo de'l nostre canvas. Després tambè tenim que elegir el nom que li anem a posar al nostre convas, així com la privacitat del mateix, que en el nostre cas tenim que posar la opció "everyone may post stickies".


Una vegada fet tot aixó, li donem a "create a canvas". I ens eixirà el següent:


A partir d'aquesta pàgina és quan vam a crear el nostre canvas. Per a començar  a ficar post-its, primer tenim que crear-los, doncs per aixó, tenim que donar-li a un dels cuatre quadrets de color que hi ha dalt a la dreta, i ens eixirà el següent:


En el recuadre més gran, és a on podem escriure el que volguem posar al post-it. A on posa "tag", fiquem el títol del nostre posit-it. Tambè podem elegir el color de la nostra lletra, així com el color del nostre post-it, la data en la que volguem que apareixa, a més de poder afegir un icono al post-it. Una vegada creat li donem a post i ja ens eixirà a la nostra pàgina de treball.



Com poder veure, baix del nostre post-it, ens ix varies opcions. El primer icono ens dona la opció de poder editar el nostre post-it ficant-nos en ell. El segon icono, ens proporciona la opció de posar-li data al nostre post-it. El tercer icono, ens proporciona la opció d'enviar el nostre post-it a qui volem escrivint el sue nom o email. El cuart icono, ens dona la opció de poder copiar el nostre post-it en altre canvas. I l'últim icono, ens dona l'opció d'eliminar el post-it.

Podem fer més gran o petit el nostre post-it, des de la esquina de baix a la dreta, a més que podem moure el nostre post-it selecionant-lo.

Tambè podem ficar imatgens des de'l icono d'imatgens que trobem dalt a la dreta, d'on tambè hem creat els post-its. Per a ficar-la, li donem al icono de la imatgen i seleccionem l'arxiu que volem ficar. Podem ficar la imatgen o sola, o bé podem ficar-la amb algo escrit donant-li a la opció frame.



Podem posar videos, donant-li al icono de video que ix al costat de'l de imatgen. Una vegada dins, solo tenim que pegar la URL de'l video que volem ficar.

Tambè podem pujar un arxiu, des de la opció que hi ha al costat del icono del video. Per a pujar-lo tan sol tenim que seleccionar el arxiu.

Baix a la dreta tenim el nostre canvas en petit, podem manejar la casilla transparent per a que la nostra pàgina central ens porte a on volem.

Baix a la esquerra ens ixem tots els canvas que hem creat.

Els icnoces que ens ixem dalt a a dreta des d'on hem creat el post-it, ens servixen per al següent: el primer icono ens dona la opció de portar-nos a la pàgina principal. El següent icono ens dona tota la informació del nostre canvas creat. La URL es la que tenim que enviar per tutoria al profesor, mentre que el "embed lino" es el que tenim que posar al nostre blog. El següent icono es dona la opció de ajuda, por si necesitem que ens guiem per a trballar amb Lino It. I l'ultim icono es dona la opció d'eixir de'l nostre usuari.

Cau destacar que Lino It es guarda automaticament. 

Des de la nostra pàgina principal, podem crear un grupo des de la opció my groups, que ens ix dalt a la dreta. Des de aquesta opció podem fer un canvas amb més persones.

Açí os deixe el meu Lino It

dimecres, 9 de març del 2016

Teoría tema 7

Eines de la Web 2.0. Blogs i Wikis.

1. Característiques d'un Blog.

Les principals característiques d'un blog són:
  • Espai web on el seu autor/es escriu cronològicament els posts.
  • Els lectors poden deixar els seus comentaris.
  • Fàcils de crear( plantilles,inserció de fotos, vídeos,enllaços).S'editen on-line.
  • Els articles (cadascun amb URL) es poden organitzar per categories i etiquetes (tags).
  • Servidors Gratuïts: Blogger,Wordpress.
  • Alguns permeten als autors saber quan se'ls cita en altre Bloc(tratbacks,pingall).
  • Ofereixen sindicació/subscripció de continguts, perquè els subscriptors puguin rebre informació sobre les actualitzacions.
  • Solen incloure cercador intern,llistats d'altres  blocs i altres funcionalitats (Gadgets i Widgets).
2. Tipus de blogs.
  • Bloc de Centre. Apareixen les activitats més importants que fa el centre.
  • Bloc d'Aula. Recopila informació per als alumnes.
  • Bloc de Professors. Investigacions,noves metodologies de treball.
  • Blocs de  Blocs. Recull de blocs sobre diverses temàtiques
  • Blocs de Pobles. Recull de la informació d'un poble.
  • Blocs de Recursos. Imatgens,potscards..
  • Blocs d'Alumnes. Diari personal de les activitats que es fan a clase
3. Característiques d'una Wiki.
  • Espai web amb una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral.
  • Diverses persones/autores elaboren continguts de manera asíncrona.
  • Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i facilien la realització de còpies de seguretat.
  • Són espais on-line molt fàcils de crear, solen incloure un cercador intern i faciliten la sindicació de continguts.
5. Ús didàctic de Blogs i Wikis.
  • Es poden utilitzar com a porfafoli digital.poden elaborar aquí alguns dels treballs que els encarreguin els professors.
  • Fer brainstorning sobre un tema.
  • Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat.
  • On el professorat emmagatzema i orden materials i informacions d'interès per al seu treball.
  • Enllaç al bloc tauler d'anuncis del professor (RSSalumnes).
  • Boc personal del professor, orientat als seus col·legues.

dijous, 3 de març del 2016

Ampliació tema 5

Web 2.0.

Web 2.0 és un concepte que es va encunyar en 2003 i que es referix al fenomen social sorgit a partir del desenrotllament de diverses aplicacions en Internet. El terme establix una distinció entre la primera època de la Web (on l'usuari era bàsicament un subjecte passiu que rebia la informació o la publicava, sense que existiren massa possibilitats perquè es generara la interacció) i la revolució que va suposar l'auge dels blogs, les xarxes socials i altres ferramentes relacionades.

La Web 2.0, per tant, està formada per les plataformes per a la publicació de continguts, com Blogger, les xarxes socials, com Facebook, els servicis coneguts com wikis (Wikipedia) i els portals d'allotjament de fotos, àudio o vídeos (Flickr, YouTube) . L'essència d'estes ferramentes és la possibilitat d'interactuar amb la resta dels usuaris o aportar contingut que enriquisca l'experiència de navegació.

És important tindre en compte que no hi ha una definició precisa de Web 2.0, encara que és possible aproximar-se a ella establint certs paràmetres. Una pàgina web que es limita a mostrar informació i que ni tan sols s'actualitza, forma part de la generació 1.0. En canvi, quan les pàgines oferixen un nivell considerable d'interacció i s'actualitzen amb les aportacions dels usuaris, es parla de Web 2.0.

Cal mencionar que les diferències entre la primera i la segona era de la Web no es basen en un canvi a nivell tecnològic en els servidors, encara que naturalment s'ha donat un considerable avanç en el maquinari; és l'enfocament de la Xarxa, els objectius i la forma en què els usuaris van començar a percebre la informació en línia el que caracteritza este renàixer, que va tindre lloc silenciosa però veloçment, al començament del nou mil·lenni.

Fins llavors, Internet era un univers de dades majoritàriament estàtics, una font de consulta revolucionària que atreia a milions de persones a contemplar-la passivament. Si bé els fòrums i el xat daten de la Web 1.0, estos es trobaven ben diferenciats dels llocs tradicionals (tal com ocorre en l'actualitat) ; navegar era semblant a visitar un gran centre comercial, amb infinitat de botigues, en les quals era possible comprar productes, però no alterar les seues vidrieres.

Amb l'arribada de la Web 2.0, es va produir un fenomen social que va canviar per sempre la nostra relació amb la informació, principalment perquè ens va fer part d'ella: en l'actualitat, una notícia sobre una manifestació en contra del maltractament animal no està completa sense mostrar quants usuaris de Facebook van llegir i en van disfrutar, quin percentatge de lectors està a favor del moviment, i els comentaris, que moltes vegades aporten dades importants o assenyalen errors.

Com ocorre amb qualsevol fita en la història de la humanitat, la democràcia associada a la Web 2.0 ha impactat seriosament en els mitjans de comunicació tradicionals, principalment en aquells que no van saber adaptar-se a esta nova onada de llibertats. L'última dècada ha vist el naixement de diversos periòdics i revistes independents que han sabut establir-se i aconseguir un gran èxit a nivell mundial, oposat al decaïment d'antics colossos.

Alguns experts associen la Web 3.0 a la Web semàntica, que consistix en la inclusió de metadatos semàntics o ontològics (que descriuen els continguts i les relacions entre les dades) perquè puguen ser rastrejats per sistemes de processament.

dimecres, 2 de març del 2016

Teoría tema 6

Eines de la Web 2.0: cloud computing.

1. Computació en el núvol.

El núvol és el terme per designar als ordinadors en xarxa que distribueixen capacitat de processament, aplicacions i grans sistemes a moltes màquines.

Les aplicacions basades en tecnologia núvol no funcionen en un sol ordinador, sinó que es difonen per tot un cluster distribuït, utilitzant espa d'emmagatzematge i recursos informàtics de tantes màquines.

Els serveis de computació en xarxa tenen tres nivells:
  • Nivell 1. Aplicacions que tenen una sola funció a les quals normalment s'accedir mitjançant un navegador Web. Per exemple gmail.
  • Nivell 2. Ofereix la infraestructura sobre la qual es fabriquen i funcionen aquestes aplicaions. Per exemple App Engine.
  • Nivell 3. Són els que ofereixen recursos purament informàtics sense una plataforma de desenvolupament. GoGrid,Elastic,Computi CLoud.
2. Avantatges del Cloud Computing.
  • En el núvol es consumeix solamanet l'energia necessària, la qual cosa contribueix a l'ús eficient de l'energia.
  • No existeix la caiguda del servidor ,perquè sempre hi ha algú controlant-la, de manera que no cal Esperar al fet que venja el personal a arreglar-ho.
  • Les actualitzacions són automàtiques i es conserven totes les personalitzacions que hàgim introduït.
  • Es pot començar a treballar ràpidament a qualsevol aplicació.
  • Es pot prescindir d'instal·lar qualsevol tipus de maquinari i per tant requereix molt menys inversió.
  • Les infraestructures utilitzades tenen una major capacitat.
3. Desadvantatges del Cloud Computing.
  • La disponibilitat d'aplicacions depèn de la disponibilitat d'accés a Internet.
  • Tots els treballs i dades de l'usuari estan en el núvol, de manera que si hi hagués algun problema es pot posar en perill la seguretat dels nostres materials.
  • L'usuari no disposa de còpies de seguretat, com podia tenir-les qual el programaria que utilitzava podia estar instal·lat.
4. Tipus de núvols.
  • Els núvols públics. Són les que estan manejades per altres persones i alberguen el treball de molts clients; els sistemes d'emmagatzematge són comuns, i els servidors, la xarxa i els discos, també els serveis que són gratuïts solen estar situats en aquest tipus de núvols.
  • Els núvol privats. Són la millor opció per a les empreses o organitzacions que volen tenir un servei propi amb les aplicacions que desitgen, a mesura de les seves necessitats, son els propietaris del servirdor, dic.
  • Els núvols híbrids. Són una combinació de les anteriors, es disposa d'una infraestructura privada però al seu torn es poden manejar aplicacions en l'espai del núvol públic.

Teoría tema 5

La Web 2.0

1. Diferències entre la Web 1.0 i la Web 2.0

La Web 1.0 presenta les següents característiques:
  • Pàgines web estàtiques.
  • Els continguts són produïts per Webmaster.
  • L'arquitectura de treball es Client-Servidor.
  • Visualització de continguts mitjaçant un navegador web.
  • L'ususari solament pot llegir el contingut.
  • És necessari tenir instal·lat un programari client en l'ordinador.
La Web 2.0 presenta les següents característiqes:
  • Gran interacció entre els usuaris.
  • La plataforma de treball és la pròpia pàgia web (no és necessari tenir instal·la un programari client en l'ordinador).
  • Contingut dinàmic.
  • Visualització mitjançant navegador, Lector RSS.
  • L'escriptura Web és compartida.
  • La unitat mínima de contingut és el post o article.
  • Tots són autors de la infomació.
2. Aplicacions de la Web 2.0.

Aplicacions de la Web 2.0 segons la activitat a la qual es destina:
  • Per a expressar-se,crear i publicar: Blocs, Wikis.
  • Per a compartir, publicar i cercar informació: PodCast, Youtube, Fickr, Del·lici·ous, Slideshare.
  • Xarxes socials: Second Life, Twitter, Facebook.
  • Per a accedir a informació d'interés: RSS,XML,Bloglines,GoogleReader,cercadors especialitzats.
3. Implicacions educatives de la Web 2.0.
  • És  un espai social horitzontal i ric en fonts d'informació.
  • Està orientat al treball autònom i col·laboratiu.
  • Crític i creatiu, fometa l'expressió personal.
  • Permet investigar i compartir recursso crear coneixement i aprendre.
  • Facilita un aprenentatge més autónom, major participació en les activitats grupals.
  • Hi ha més interés i motivació.
  • Permet elaborar materials (sols o en grup), compartir-los i sotmetre'ls a comentaris dels lectors.
  • Ofereix espais on-line per a la publicació de continguts.
  • Possibilita noves activitats d'aprenentatge i avaluació.
  • Millora competències digitals (cercar,processar,comunicar).
  • Creació i gestió de xarxes de centres i professors.

dimarts, 1 de març del 2016

Ampliació pràctica 4

PowerPoint

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació, desenrotllat per l'empresa Microsoft, per a sistemes operatius Windows i Mac VOS. Ve integrat en el paquet ofimático cridat Microsoft Office com un element més, que pot aprofitar els avantatges que li oferixen els altres components de l'equip per a obtindre un resultat òptim. 

PowerPoint és un dels programes de presentació més estesos. És àmpliament utilitzat en distints camps de l'ensenyança, els negocis, etc. Segons xifres de Microsoft, cada dia són realitzades aproximadament 30 milions de presentacions amb PowerPoint (PPT).

És un programa dissenyat per a fer presentacions amb text esquematitzat, així com presentacions en diapositives, animacions de text i imatges predissenyades o importades des d'imatges de la computadora. Se li poden aplicar distints dissenys de font, plantilla i animació. Este tipus de presentacions solen ser més pràctiques que les de Microsoft Word. 

Amb PPT i els dispositius d'impressió adequats es poden realitzar molts tipus de resultats relacionats amb les presentacions: transparències, documents impresos per als assistents a la presentació, notes i esquemes per al presentador, o diapositives estàndard de 35mm.

Aquest programa ve a girar entorn de tres funcions fonamentals:

1. Un editor, que servix no sols per a escriure text sinó també per a donar-li el format desitjat (grandària, tipografia, color, alineación...) .
2. Un sistema que s'encarrega de poder inserir tant fotografies com àudios i inclús arxius de vídeo. Elements tots estos que complementen i reforcen el contingut textual. 
3. Un sistema que procedix a mostrar tot el contingut, siga del tipus que siga, de manera absolutament contínua.

Així, són nombrosos els professors que han trobat en les presentacions de Power Point la ferramenta idònia per a desenrotllar en classe les distintes assignatures i els seus temes concrets. I és que comporten nombrosos avantatges, com estes: 
  • Aconseguixen mantindre l'atenció dels alumnes, tant pel contingut com pels colors, les imatges, l'àudio o els vídeos que incorporen. 
  • Permeten resumir de manera clara i senzilla els principals aspectes del tema a tractar. D'ací que facilita el seu enteniment per part dels estudiants.

Ampliació pràctica 3

Youtube

Youtube és un portal de l'Internet que permet als seus usuaris pujar i visualitzar vídeos. Va ser creat al febrer de 2005 per Txad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, els que es van conéixer treballant en PayPal. Un any més tard, YouTube va ser adquirit per Google en 1.650 milions de dòlars.

Esta plataforma compta amb un reproductor online basat en Flaix, el format desenrotllat per Atovó Systems. Una de les seues principals innovacions va ser la facilitat per a visualitzar vídeos en streaming, és a dir, sense necessitat de descarregar l'arxiu a la computadora. Els usuaris, per tant, poden seleccionar què vídeo volen veure i reproduir-ho a l'instant.

La idea original consistia a compartir vídeos personals (de vacacions, festes, etc.) amb amics. YouTube, no obstant això, va créixer de manera molt ràpida i prompte van començar a publicar-se fragments de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals (videoclips) . Moltes empreses inclús van decidir pujar comercials i difondre'ls a través del portal.

Un altre pas per a la popularitat de YouTube va ser la possibilitat d'incloure els vídeos en altres pàgines web i blogs només copiant un codi HTML. D'esta manera, els vídeos van transcendir al propi portal i van arribar a tot tipus de llocs.

Tal l'és l'avanç i creixement que ha experimentat Youtube que, a hores d'ara, és una de les plataformes mundials que ha passat a ser la ferramenta inclús publicitària de molts artistes. Prova d'això és que una gran quantitat de compositors i cantants opten per crear els seus propis canals en aquella per a així donar a conéixer els seus videoclips i tota aquella informació que puga ser-los d'interés als seus fans o la premsa.

YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadato, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús dels quals està restringit únicament als vídeos allotjats en YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Vídeo va començar a agregar a les seues busques els continguts de YouTube.

El disseny del reproductor és minimalista i lleuger, basat en un color predeterminat: el gris clar, pel fet que l'empresa busca la comoditat pel que fa al tipus de banda d'Internet.

Per a evitar còpies dels arxius de vídeo, estos estan distribuïts en format flaix (FLV), propietat de l'empresa Atovó Flaix, que impedix als usuaris fer còpies digitals fàcilment. Així i tot, diversos programadors han elaborat ferramentes que permeten, sense permís de YouTube, la descàrrega dels vídeos allotjats en el lloc. Hui en dia hi ha una infinitat d'aplicacions per a accedir a la descàrrega dels vídeos de YouTube; a més, ja hi ha una ferramenta per a baixar vídeos en alta definició.

Ampliació pràctica 2

Google Drive

Google Drive és un servici d'emmagatzemament d'arxius en línia. Creat per Google, este servici ha sigut el que ha reemplaçat el que es coneixia fa uns anys com Google Docs. En esta entrada tinc la intenció d'explicar-te algunes de les moltes utilitats que com a docent pots aprofitar del servici Google Drive. Es tracta a hores d'ara d'una excel·lent alternativa a Dropbox, per la qual cosa a l'emmagatzemament en el núvol es referix. Per a saber més sobre l'ús de Dropbox en l'aula et remet al següent enllaç.

Per a disposar de Google Drive només és necessari tindre un compte de correu electrònic de Google. És una servici totalment gratuït i en el que cada usuari compta amb 5 Gigabytes d'emmagatzemament gratuït per a guardar tota la informació. A més té l'avantatge que es tracta d'un servici que pots usar en el teu PC, portàtil, tablet o smartphone. Google Drive és compatible amb tots els sistemes operatius i navegadors.

Tot allò que s'ha emmagatzemat en Google Drive se sincronitza automàticament en tots els teus dispositius i et permet treballar amb connexió o sense a internet. Google recomana l'ús del navegador Google Chrome per a una millor experiència amb Google Drive.

Beneficis que aporta Google Drive.
  • Treball cooperatiu.
  • Autoavaluació Plantilles.
  • Comentaris en documents. 
  • Accés al diccionari.
  • Accés al traductor.
  • Múltiples revisions d'un mateix document.
  • Estalvi de paper.
  • Ús compartit amb les famílies.
  • Elaboració de documents en temps real. 
  • Possibilitat de xat Arxiu automàtic de qualsevol document.
  • Substitució de l'USB per la núvol.

Ampliació pràctica 1

Blogger

Blogger és un popular sistema de plublicación de blogs creat per Pyra Labs, però comprat per Google en 2003. La seua popularitat radica en la seua facilitat d'ús i els nombrosos servicis que entrega als usuaris. S'ha ubicat dins dels 16 dominis amb més visitants únics en Internet. Un dels atractius del projecte és justament el seu nom genèric, que vol dir literalment "hacedor de bitácoras" (un blog no és més que una bitàcola virtual o en línia) .

Blogger va ser llançat el 23 d'agost de 1999 per Pyra Labs, que va ajudar a fer conegut este format per ser una de les primeres ferramentes de publicació de blogs en Internet. Al febrer de 2003, Google va adquirir Pyra Labs, la qual cosa va permetre que Blogger poguera ser gratuït per als usuaris. Més tard en 2004, Google també va adquirir Picasa, que va aportar a Blogger el seu sistema d'intercanvi de fotos cridat "Hello". Els usuaris podien compartir fotos i comentar-les. El mateix any, Google va presentar un redisseny de Blogger amb noves característiques com a plantilles web, pàgines d'arxius individuals per a enviar correus i comentaris. L'any 2006 es va llançar l'última versió de Blogger, primer en versió beta i després en la definitiva. Va començar a traslladar-se als servidors de Google i actualment, funciona completament en Google.

Per a crear un blog en Blogger, es beuen seguir només tres passos. El primer és crear un compte d'usuari en Google i després donar nom al blog i triar la plantilla que s'utilitzarà. El blog és una pàgina web personal que té l'avantatge de ser molt fàcil d'usar. I Blogger, és especial, posseïx les característiques necessàries perquè qualsevol persona puga entrar en este món. Blogger és ideal per als que no saben res d'este tema i decidixen iniciar-se en un blog.

En Blogger és possible publicar text, fotos, vídeos, i tot el que es desitge, segons el que es vullga expressar. Blogger s'utilitza molt per a publicar opinions sobre algun tema, a fi de portar eixe missatge als altres usuaris. Molts blogs es fan més populars i reben molts missatges i comentaris d'altres usuaris que, a més, poden enllaçar informació. Una característica molt atractiva, especialment per als blogs populars, és que Blogger dóna l'oportunitat de guanyar diners a través de publicitat, a través de l'aplicació Google AdSense.

Blogger disposa de totes les ferramentes per a personalitzar el blog, per la qual cosa cada persona pot trobar l'estil que més li acomode i a més, pot usar distintes fonts i aplicar cursiva i negreta i canviar el color i l'alineació. També disposa d'un útil corrector d'ortografia. Una altra funció important per als blogueros més seriosos, és la de l'accés al blog usant un nom de domini propi, la qual cosa li dóna més professionalitat a la bitàcora, cosa útil per a empreses o personatges públics.

Blogger, també té l'avantatge de poder pujar fotos amb un espai de 200mb, un espai suficient per a tindre moltes fotos en la pàgina. Altres blogs gratuïts no tenen tanta capacitat. El sistema de fotos és senzill i és possible ordenar-les en àlbums. El mateix es pot realitzar amb els vídeos.

Blogger posseïx totes les característiques necessàries per als que vullguen ser escoltats. L'abast d'este sistema és tal, que inclús ha influït en la política i el periodisme. A més, és una excel·lent ferramenta per a comunicar-se amb les altres persones de tot el món ja que està disponible en 41 idiomes i continua creixent.

Ampliació tema 4

Les TICS en els procesos d'ensenyança i aprenetatge.

Les TIC han arribat a ser un dels pilars bàsics de la societat i hui és necessari proporcionar al ciutadà una educació que tinga que compte esta realitat. Les possibilitats educatives de les TIC han de ser considerades en dos aspectes: el seu coneixement i el seu ús.

El primer aspecte és conseqüència directa de la cultura de la societat actual. No es pot entendre el món de hui sense un mínim de cultura informàtica. És precís entendre com es genera, com s'emmagatzema, com es transforma, com es transmet i com s'accedix a la informació en les seues múltiples manifestacions (textos, imatges, sons) si no es vol estar al marge dels corrents culturals. Cal intentar participar en la generació d'eixa cultura. És eixa la gran oportunitat, que presenta dos facetes:
  • Integrar esta nova cultura en l'Educació, contemplant-la en tots els nivells de l'Ensenyança.
  • Eixe coneixement es traduïsca en un ús generalitzat de les TIC per a aconseguir, lliure, espontània i permanentment, una formació al llarg de tota la vida.
El segon aspecte, encara que també molt estretament relacionat amb el primer, és més tècnic. S'han d'usar les TIC per a aprendre i per a ensenyar. És a dir l'aprenentatge de qualsevol matèria o habilitat es pot facilitar per mitjà de les TIC i, en particular, per mitjà d'Internet, aplicant les tècniques adecuadas.Este segon aspecte ha de veure molt ajustadament amb la Informàtica Educativa.

No és fàcil practicar una ensenyança de les TIC que resolga tots els problemes que es presenten, però cal tractar de desenrotllar sistemes d'ensenyança que relacionen els distints aspectes de la Informàtica i de la transmissió d'informació, sent al mateix temps el més constructius que siga possible des del punt de vista metodològic.

Arribar a fer bé esta comesa és molt difícil. Requerix un gran esforç de cada professor implicat i un treball important de planificació i coordinació de l'equip de professors. Encara que és un treball molt motivador, sorgixen tasques pertot arreu, com ara la preparació de materials adequats per a l'alumne, perquè no sol haver-hi textos ni productes educatius adequats per a este tipus d'ensenyances. Tenim l'oportunitat de cobrir eixa necessitat. Es tracta de crear una ensenyança de manera que teoria, abstracció, disseny i experimentació estiguen integrats.

Les discussions que s'han mantingut pels distints grups de treball interessats en el tema es van enfocar en dos posicions. Una consistix a incloure assignatures d'Informàtica en els plans d'estudi i la segona a modificar les matèries convencionals tenint en compte la presència de les TIC. Actualment es pensa que ambdós postures han de ser preses en consideració i no es contraposen.

De totes maneres, és fonamental per a introduir la informàtica en l'escola, la sensibilització i iniciació dels professors a la informàtica, sobretot quan es vol introduir per àrees (com contingut curricular i com a mitjà didàctic) .

Per tant, els programes dirigits a la formació dels professors en l'ús educatiu de les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació han de proposar-se com a objectius: Contribuir a l'actualització del Sistema Educatiu que una societat fortament influïda per les noves tecnologies demanda.

  • Facilitar als professors l'adquisició de bases teòriques i destreses operatives que els permeten integrar, en la seua pràctica docent, els mitjans didàctics en general i els basats en noves tecnologies en particular.
  • Adquirir una visió global sobre la integració de les noves tecnologies en el currículum, analitzant les modificacions que patixen els seus diversos elements: continguts, metodologia, avaluació, etc. Capacitar als professors per a reflexionar sobre la seua pròpia pràctica, avaluant el paper i la contribució d'estos mitjans al procés d'ensenyança-aprenentatge.
Finalment, considere que cal buscar les oportunitats d'ajuda o de millora en l'Educació explorant les possibilitats educatives de les TIC sobre el terreny; és a dir, en tots els entorns i circumstàncies que la realitat presenta.

Pràctica 4

PowerPoint

El 28 de febrer vam aprende a utilitzar PowerPoint con l'objectiu de crear un conte de 20 diapositives per a una clase de primària, doncs aquesta pràctica tratarà d'explicar com s'utilitza aquest programa.

Quan obrim el programa tobrem ja una diapositiva. En la que ix l'opció de poder escriure en el quadre de text. A més trobem las següents opcions:

Imagen. Per arribar a aquesta opció, ens tenim que ficar en "insertar", trobem aquesta opció en la barra de dalt, la segona opció. Quan ens fiquem, ens ix la opció de "imatgenes". Una vegada dins, ens porta a la nostra carpeta de imatgenes i podem seleccionar la imatgen que nosaltres volem.





Quan fem click a la imatge ens porta a la opció de format des d'on podem modificar la nostra imatgen.


A la part de la esquerra tenim "efectes artítics". Amb aquesta opció podem donar-li a la imatgen qualsevol efecte com mosaic, pincep, fotocopia...
Tenim tambè la opció de "color" al costat, amb la qual, tenim la opció de posar la imatgen del color qe volem.
Tambè trobem la opció de correció, amb la qual, podem corregir alguna imperfecció de la imatgen. Des de ajustar nitidez, fins a brillo i contrast.
Cerca tambè trobem la opció "quitar fons". Amb aquesta opció podem retallar les parts no desitjades de la imatgen.
Amb la opció "contorn d'imatge", que ix més a la dreta, ens permetre escogir el color, la linea i el ancho del contorn de la imatgen.
Amb la opció "efectos de la imatgen", podem aplicar un efecte visual a la imatgen.

A part de totes aquestes opcions, trobem molt més, es custió de expermentar.

Si li donem click al botó de la dreta del ratolí, dalt de la imatgen, i més tard li donem a "hipervincle", ens eixirà una carpeta amb diverses opcions. Li donem a "lloc d'aquest document" i seleccionem a que diapositiva volem anar.
La mà que ix a la diapositiva significa que hi ha hipervincle, i si pinxem, ens portará a la diapositiva que hem seleccionat abans.


A la opció d'insentar tambè trobem la opció "d'acció". Amb aquesta opció podem asignar al objecte seleccionat una opció per a portar a cab al a fer click en él o al passar el ratolí per dalt. Per exemple, el objecte que insertem, ens pot portar a la diapositiva que hem determinat, solo posant el ratolí dalt del objecte.

A la opcio multimèdia, trobem la opció de vídeo i audio. Podem insertar un video, a través de la nostra carpeta com s'inserta la imatgen o a través de youtube. I podem insertar el audio a través del nostre ordinador com el video o a través de audios d'imatgens predissenyades que són sons que el programa té.
A la opció de "comentari", a la qual podem arribar des de insertar, podem agregar una nota a la diapositiva.

Per altra banda, tenim la opció de disseny al costat d'insertar. Amb aquesta opció podem escogir el disseny de les nostres diapositives a través de: els temes, els colors, les fonts, tamany de diapositiva i format de fons.



Tambè trobem la opció de "transicions" al costat de disseny. Aquesta opció ens dona la opció de escogir la forma en la volem que vagen apareixent les diapositives.

La opció de "animacions" la trobem al costat d'animacions. Per a utilitzar aquesta opció deben insertar una imagen o una forma. I a partir d'aixó ja podem escogir l'animació que volem.

A través de la opció "presentació de diapositives" que la trobem al costat d'animacions, podem gravar una voz en off en cada diapositiva, a més de inciar la presentació de diapositives de diferents formes.

Per últim, per a guardar la nostra presentació, ens fiquem a "Arxiu", "Guardar com" i "Presentació amb diaposotives amb Power Point".