dimecres, 27 d’abril del 2016

Ampliació pràctica 7

Twitter.

En Twitter es publiquen 110 milions de missatges cada dia, que es difonen entre al voltant de 200 milions d'usuaris. Investigadors de la Universitat de Cornell (EUA) i de Yahoo! Research han estudiat el flux d'eixa ingent quantitat d'informació en la popular xarxa de 'microblogging' amb l'objectiu de tirar un poc de llum sobre com influïxen els 'tuits'. Per a això, els investigadors van dividir als usuaris en 5 categories: celebritats, mitjans, organitzacions, blogs i usuaris corrents.

D'aquesta manera han arribat a la conclusió que el 50 per cent dels 'twits' més "consumidos" són generats per només 20.000 usuaris pertanyents a una "élite". Els mitjans de comunicació són els que produïxen més informació, però els personatges famosos són els més seguits i els seus missatges els que més es "retuitean". De fet només un 15% de la informació rebuda pels usuaris corrents procedix de mitjans de comunicació.

L'estudi també destaca que els 'twiteros' s'agrupen per a relacionar-se entre usuaris amb els seus mateixos interessos o activitats semblants, que són als que fan cas: "los famosos escolten als famosos, els bloggers escolten als bloggers, etc", diuen els autors. Quant a redistribució de la informació, els bloggers en general són els que més missatges redifonen en comparació amb la resta d'usuaris. Respecte al temps de vida d'un missatge en Twitter, l'estudi mostra que les URLs generades pels mitjans són les que menys temps duren, mentres que les URLs generades per bloggers són les més "longevas". Els continguts que durant més dies es 'retuitean' són els relacionats amb vídeos, música i llibres.

Quant a les categories temàtiques, les notícies internacionals són les que més atenció i redifusió reben, seguides de les notícies nacionals, la informació de negocis i els esports. La salut, la tecnologia i la ciència ocupen, respectivament, la quinta, sexta i sèptima posició.

Ampliació tema 12

Programari lliure.

Programari libre és el programari que respecta la llibertat dels usuaris i la comunitat. Amb poques paraules, significa que els usuaris tenen la llibertat d'executar, copiar, distribuir, estudiar, modificar i millorar el programari. És a dir, el «software libre» és una qüestió de llibertat, no de preu. Per a entendre el concepte, pense en «libre» com en «libre expresión», no com en «barra libre». En anglés a vegades diem «libre software», en compte de «free software», per a mostrar que no volem dir que és gratuït.

Un programa és programari lliure si els usuaris tenen totes estes llibertats. Així, doncs, hauries de tindre la llibertat de distribuir còpies, siga amb modificacions o sense, siga gratis o cobrant una quantitat per la distribució, a qualsevol i a qualsevol lloc. El ser lliure de fer açò significa (entre altres coses) que no has de demanar o pagar permisos. 

També hauries de tindre la llibertat de fer modificacions i utilitzar-les de manera privada en el teu treball o oci, sense ni tan sols haver d'anunciar que les dites modificacions existixen. Si publiques els teus canvis, no tens per què avisar a ningú en particular, ni de cap manera en particular.

La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització d'usar-ho en qualsevol tipus de sistema informàtic, per a qualsevol classe de treball, i sense tindre obligació de comunicar-li'l al desenvolupador o a alguna altra entitat específica. 

La llibertat de distribuir còpies ha d'incloure tant les formes binàries o executables del programa com el seu codi font, siguen versions modificades o sense modificar (distribuir programes de manera executable és necessari perquè els sistemes operatius lliures siguen fàcils d'instal·lar) . Està bé si no hi ha manera de produir un binari o executable d'un programa concret (ja que alguns llenguatges no tenen esta capacitat) , però has de tindre la llibertat de distribuir estos formats si trobares o desenrotllares la manera de crear-los.

Per a que les llibertats de fer modificacions i de publicar versions millorades tinguen sentit, has de tindre accés al codi font del programa. Per tant, la possibilitat d'accedir al codi font és una condició necessària per al programari lliure.

Per a que estes llibertats siguen reals, han de ser irrevocables mentres no faces gens incorrecte; si el desenvolupador del programari té el poder de revocar la llicència encara que no li hages donat motius, el programari no és lliure.

Són acceptables, no obstant això, certs tipus de regles sobre la manera de distribuir programari lliure, mentres no entren en conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, copyleft és la regla que implica que, quan es redistribuïsca el programa, no es poden agregar restriccions per a denegar a altres persones les llibertats centrals. Esta regla no entra en conflicte amb les llibertats centrals, sinó que més aïna les protegix. 

'Software libre' no significa 'no comercial'. Un programa lliure ha d'estar disponible per a ús comercial, desenrotllament comercial i distribució comercial. El desenrotllament comercial del programari lliure ha deixat de ser inusual; el programari comercial lliure és molt important.

Però el programari lliure sense `copyleft' també existix. Creiem que hi ha raons importants per les que és millor usar 'copyleft', però si els teus programes són programari lliure sense ser 'copyleft', els podem utilitzar de totes maneres. 

Quan es parla de programari lliure, és millor evitar termes com: "regalar" o "gratis", perquè eixos téminos impliquen que l'important és el preu, i no la llibertat.

Ampliació tema 11

Objecte d'Aprenentatge.

Elements estructurals d'un Objecte d'Aprenentatge.

L'estructura d'un OA ha tingut diversos girs transcendentals a través del temps que demostren l'anàlisi que la comunitat acadèmica ha realitzat respecte al tema. Al principi, sense usar encara el terme d'Objecte d'Aprenentatge, es va parlar de recursos que pogueren ser reutilitzats en diferents contextos, com a documents o imatges, l'estructura del qual estava autocontinguda en el resum del document, les paraules claus o simplement el nom.
Més avant es va evolucionar cap a la interoperabilitat, on l'estructura d'un OA havia de contindre tots els aspectes necessaris, tant tècnics com pedagògics, per a poder "conectar" dos o més objectes, ací van sorgir les iniciatives de descripció d'objectes i l'estàndards de metadatos. Recentment s'esta tornant a ressaltar el valor pedagògic de l'objecte, ja siga amb o sense els components tècnics, pel fet que la discussió tècnica del problema estava ofegant el potencial de la iniciativa d'objectes en el mar dels estàndards i la interoperabilitat. El valor pedagògic esta present en la disponibilitat dels següents components:
  • Objectius: Expressen de manera explícita el que l'estudiant aprendrà. 
  • Continguts: Es referix als tipus de coneixement i les seues múltiples formes de representar-los, poden ser: definicions, explicacions, articles, vídeos, entrevistes, lectures, opinions, incloent enllaços a altres objectes, fonts, referències, etc. o Activitats d'aprenentatge: Que guien l'estudiant per a assolir els objectius proposats. 
  • Elements de contextualització: Que permeten reutilitzar l'objecte en altres escenaris, com per exemple els textos d'introducció, el tipus de llicenciament i els crèdits de l'objecte.

Caracteristiques que ha de tenir un Objecte d'Aprenentatge.
  • Reutilització: objecte amb capacitat per a ser usat en contextos i propòsits educatius diferents i per a adaptar-se i combinar-se dins de noves seqüències formatives. 
  • Educatividad: capacitat per a generar aprenentatge.
  • Interoperabilitat: capacitat per a poder integrar-se en estructures i sistemes (plataformes) diferents.
  • Accessibilitat: facilitat per a ser identificats, buscats i trobats gràcies al corresponent etiquetatge a través de diversos descriptors (metadatos) que permetrien la catalogació i emmagatzemament en el corresponent reposador.
  • Durabilitat: vigència de la informació dels objectes, sense necessitat de nous dissenys.
  • Independència i autonomia: dels objectes amb respecte dels sistemes des dels que van ser creats i amb sentit propi. 
  • Generatividad: capacitat per a construir continguts, objectes nous derivats d'ell. Capacitat per a ser actualitzats o modificats, augmentant les seues potencialitats a través de la col·laboració.
  • Flexibilitat, versatilitat i funcionalitat: capacitat per a poder combinar-se amb diverses propostes d'àrees del saber diferent.

Teoría tema 12

Aplicacions educatives del programari lliuri.

1.-Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues caracteristiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que poden trobar en el mercat.
  • La primera, es que és lliure, aixó significa que no heM de pagar llicencia a cap casa desenvolupadora de programari per al seu l'ús.
  • La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.
El sistema ho formen el nucli de sistema més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestes han estat possibles gràcies al projecte GNU, per aixó mateix, molts criden a Linux,GNU/lINUX.

2.-Software Lliure.
  • Libertat d'usar el programari amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies.
  • Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

3.-Avantatges i desavantatges del Software Lliure.


Avantatges.
  • Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
  • Eliminació de barreres de pressupostos.
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar,
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per L'amplia disponibilitat d'eines i llibreries.
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades,
  • Tendeix a ser molt eficient( per que molta gent ho optimitza, millora).
  • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i aixó fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.
Desavantatges.
  • La corba d'aprenentatge és major,
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor,
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates,
  • No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
  • Les interfícies amigables amb l'usuari(GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
  • L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques,
  • La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateix fi,etc,poden crear confusió.
4.-Lliurex.

LiureX, és una distribució GNU/Linux, està basat compretament en Programari Lliure i és gratuit, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la intrucció de les TIC en el sistema educatiu.

Llicències:
  • BSD. Permet les quatre llibertats del programari lliure. S'ha de mantindre l'autoria del codi original.
  • GPL. Permet al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facin han de ser en llicència GPL.
  • MPL. És una llicència que es va emprar per lliberar el codi de nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL però menys que la BSD.

5.-Sistemes educatius lliures en l'ambit educatiu.
  • Edubuntu.
  • Skolelinux.
  • OpenSuSe.
  • Pupi Linux.
  • Tukito.
6.-Distribucions linux que s'empren en espanya.
  • Castilla la mancha. Mulinux.
  • Cantàbria. Linux global.
  • Galicia. Galinux.
  • Catalunya. lincat.
  • Comunitat de madrid. Max.
  • Melilla. Melinux.
  • Euskadi.Ehux.
Com a dat, el terme programari lliure fou emprat per Richard Estalmal.

divendres, 22 d’abril del 2016

Pactica 7

Twitter.

Per accedir a twitter posem twitter a google. Després ens fiquem en registrar si no tenim cuenta açí.




Una vegada dins a twitter,ens trobem a l'apartat d'inici. A la esquerra trobem a gent que ens suggerix twitter, per a poder seguir. Més dalt tenim davall de la nostra imagen el apartat de tweets a on trobem la quantitat de tweets que hem escrit. Aquestas publicacions s'anomen tweets.

En "seguint" trobem a la gent a qui seguix jo. I al costat trobem "seguidors", que són les persones a qui els eixiran els nostres tweets.


 
Per a posar-li foto a la nostra cuenta, trobem un cuadraet amb una camera. Si ens fiquem ens eixirà la opció de ficar una foto que la podrem ficar de les nostres carpetes personals. Tambè podem posar un encabezado, que és el recuadre més gran. Si li donem al recuadre més gran podrem editar tambè el nom de twitter, ellaços que tenim, o qualsevor informació que volem que isca al nostre perfil. Una vegada canviat, li donem a guardar canvis.


Si li donem a qués està pasant? podrem escriure el que volem que es publique a la nostra cuenta con a tweet, és important dir que com a màxim podem escriure 140 lletres. Tambè tenim la opció de pujar video, escosta, un gif o la ubicació d'on estem cuan estem publicant el tweet.
Açí os deixe un tweet publicat a la meua cuenta com exemple:



En cada twwet publicat per altra gent tinc la opció de fer diverses coses. Si le punxe a la fletxa podria respondre al tweet de l'altra persona. A la següent opció (les dos fletxes) si li punxe tendria la opció de que ese twwet eixira en el meu muro com si jo tambè l'haguera publicat. El cor ens donaria la opció de donalr-li me gusta al tweet. I l'ultim icono (punts suspensius) ens donaria la opció de compartir el tweet per missatge directe, es a dir, el podria enviar aquest tweet de manera privada a la persona que jo vulga, Tambè podriem copiar l'enllaç del tweet. Tambè tendriem la opció insertar tweet, podria agafar l'enllaç i posar-lo al nostre blog amb el gadget HTML. El mateix pasaria amb la opció insertar video. Tambè tendriem la opció de bloquear el tweet o reportar-lo.

A la opció de vore perfil que ix dalt a la dreta, que ens ix quan punxem a la nostra imagen, ens permet veure el nostre muro, a on ens surtirien totes les meus tweets. Açí tambè trobem la opció d'editar perfil si li donem a la dreta a on posa editar perfil.


Aquesta opció tambè ens donaria la opció d'anar a configurar la nostra cuenta a través de configuració. Amb aquesta opció podria canviar el nom d'usuari, el correo electronic, la zona horaria, el pais, l'idioma...


A la esquerra d'aquesta opció trobem la opció de seguretat i privacitat. Podem modificar la seguretat del nostre twitter a través d'aquesta opció. A la opció de privacitat tenim la opció de protegir els meus tweets, pots afegir ubicació als meus tweets, pot decidir qui vulga que m'etiquete a les fotografies. Pot decidir com vull que em trobem a twitter, i tambè pot decidir qui vull que em puga enviar missatges directes.

A la opció de contrasenya, em dona la opció de canviar la muea contrasenya quan vulga.

A la opció de tarjetas i envios ens permetria fer compres a través de twitter.

A la opció de historial de  comandes, em surtiria una llista amb tots els productes que haga comprat a twitter.

A la opció de móvil, podria ficar el meu movil personal.

A la opció de notificacion per correu, tendriem la opció de que ens arribara al nostre correu les notifiacions.

A la opció de notificacions web, podria accedir a twitter mitjançant el meu móvil o mitjançant web.

A la opció ccercar amics, podria buscar-los a través hotmail, gmail...

A la opció de cuentas bloqueadas, pot vore a les cuentas que tinc bloqueades.

A la opció de disseny, pot canviar l'entorn de treball del meu twitter.

A la opció de aplicacions, tinc les aplicacions que tenen acció a la meua cuenta de twittter.

A la opció de widgets, tinc la posibilitat de afegir el meu muro de twitter al blog.

Al costat de la nostra imagen trobem una pluma. Amb aquesta opció podria enviar misatges directes, que són misatges privats que envies a la persona que tu vulgues.


Al costat d'inici ens ix, l'apartat de notificacions. A aquest apartat ens eixiria la gente que a rt algú tweet nostre, la gent nova que ens ha seguit, la gent que li ha donat me gusta al meu tweet...

Al costat de notificacions ens ix la partat de misatges, a on trobem tots els missatges que hem enviat i recibit.

Teoría tema 11

Objectes d'aprenentatge.

1.-Què són objectes d'aprenentatge?
Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquen:
  • Contingut Multimèdia
  • Contingut Instructiu
  • Objectes d'aprenentatge
  • Programari educatiu i eines de programari
  • Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durany l'aprenentatge recolzat tecnològicament.
D'altra banda, els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursoso d'aprenentatge i la seva utilització.

(explicar per damunt pàgina web "agrega": en aquest buscardor obtindre uns objectes d'aprenentatge, en el qual ens surt una pantallete,e l xiquet pot omplirels numeros per fer una suma, pot seleccionar una de tantes opcios per saber si es el correcte o no...)

2.-On trobar objectes d'aprenentatge?
  • Projecte Agrega. Aquest iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjans segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma E-learning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.
  • Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on-line, que poden ser descarregats en formar SCORM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

3.-Llicències en internet.
  • Drets d'autor o Copyright es un conjunt de normes jurídiques de la llei que dona als autors respecte a obres que son de la seua creació, es a dir, els drets que ens dona la llei per ser el creador d'una obra. 
  • Aquests rets d'autor protegeixen qualsevol obra que es consideren de naturalesa intel·lectual, exemples: produccions literàries o artístiques, produccions científiques, marques i signes distintius, dibuixos industrials...
  • L'autor te dret a copia, distribució, modificació de l'obra... es el que es diu drets reservats. I, a part, li perteneixeràn els següents drets: 
  • Drets moral. És a dir, dret a ser reconeguda com autora i a eixigir. No es poden cedir prendre transferir res. 
  • Drets patrimonials. Vol dir que aquestos drets els gaudeix l'autor al llarge de la seva vida i la seva familia durant un plaç determinat ( a Espanya són 70 anys). Dins d'aquests drets patrimonials tenim dues: 
  1. Drets d'esplotació. Que tu pots demanar mitjançant un aquantitat econòmica.
  2. Drets compensatori. Els drets que tú perds en el moment que estàs cedint una obra a altra persona.
Després, apareguin les anomenades Llicències Lliures:
  • Llicència de Domini Públic. Una obra passa a domin públic quan espiren els drets patrimonials. Pot succeir perquè 'autor renuncie de forma directe, o perquè passa el temsps i ningú la reclama. Quan un obra es de domni public es pot fer amb ella el que vulgue poero s'han de respectar sempre els drets morals. 
  • Si modifiquem una obra de domini public, i han  passat tot els anys corresponents i cap persona de la família la reclama, doncs la done de alta i diuen que esa obra es meua, aram, hem de respectar el dret moral de qui es la obra de l'autor original.
  • Copyleft. El que fa és eliminar les restriccions del copyright. L'única cosa que s'ha de tindre en conte en una llicència copyleft, és que la copia ha de mantindre los mateixos drets que l'original.
  • Creative Commons.
Alhora de crear les Llicències Creative Commons s'han de tindre en conte:

Reconeixement. Quant surt l'imatge d'una persona i un circle vol dir que s'ha de reconeixer l'autoria de l'obra.



No comercial. L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials. No afecta a l'autor originals, si no als demés.


Sense obres derivades. Quant aparega aquesta icona no es podan crear obres derivades de l'obra original.




Compatir igual. Mentres que apareix aquesta imatge vol dir que s'autoritza la creació de les obres derivades sempre que es mantenga la mateixa llicència al ser distribuïdes.


Tipus de Llicències Creative Commons:


BY. És permet qualsevol explotació de l'obra, incloent la comercial. Així com la creació de les obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense res restricció.



BY/NC. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades.



BY/NC/SA. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, les quals han de mantindre les mateixes llicencies que l'obra original.

BY/NC/ND. No es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació de les obres derivades.


BY/ND. Es permet l'ús comercial de l'obra però no ens permet la creació de les obres derivades.

          BY/SA. Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres                   derivades, les quals han de mantindre els mateix tipus de llicencia que              l'obra original.

divendres, 15 d’abril del 2016

Ampliació pràctica 6

Google Calendar.

Google Calendar és una agenda i calendari electrònic desenrotllat per Google, que permet sincronitzar-ho amb els contactes de Gmail de manera que podem invitar-los i compartir esdeveniments. Està disponible des del 13 d'Abril del 2006. La interfície de Google Calendar permet als usuaris veure, agregar i arrossegar i soltar esdeveniments d'una data a una altra sense recarregar la pàgina. Oferix una varietat de vistes, tal com setmanal, mensual i agenda. Els usuaris poden agregar ràpidament esdeveniments de calendari tipeando frases en llenguatge natural, tal com "Cumpleaños María". Els usuaris poden també fixar el nombre de dies a mostrar en el seu mode de vista personalitzada. Tots els esdeveniments en un Google Calendar poden ser comentats pels usuaris.Els esdeveniments s'emmagatzemen online, la qual cosa significa que el calendari pot ser vist des de molts llocs. En el cas que un usuari tinga una falla en el disc rígid, no perd la informació agregada al calendari. Múltiples calendaris poden ser agregats i compartits, permetent diversos nivells de permisos per als usuaris. Açò permet la col·laboració i compartir horaris entre grups o famílies. Existixen també calendaris generals disponibles per a importar en el compte de l'usuari que contenen les festes nacionals d'uns quants països.

Algunes característiques del Calendari de Google: 
  • Ús compartit del calendari: podríem crear diversos calendaris per a, per exemple, compartir-los amb un grup d'alumnes o d'amics, amb la família, amb companys de treball, etc. 
  • Invitacions: Crega invitacions a esdeveniments, envia-li-les als teus amics i porta el compte de les seues respostes i comentaris. Tot això en un únic lloc. Els teus amics rebran la teua invitació i introduiran les seues respostes, encara que ells no utilitzen Google Calendar.
  • Es poden transferir calendaris a altres usuaris de Google calendar. 
  • Subscriure'ns a feeds de calendaris públics
  • Buscar: Realitza busques en calendaris públics per a descobrir esdeveniments que puguen interessar-te i afegir-los al teu propi calendari. 
  • Accés mòbil: Rep notificacions i recordatoris d'esdeveniments en el teu telèfon mòbil. 
  • Publicació d'esdeveniments: Compartix els esdeveniments que et parega oportú amb qui vullgues. Al fer públic el teu calendari, tots els teus esdeveniments apareixeran en els resultats de busca públics de Google Calendar i de Google. A més, altres usuaris podran veure la dita informació en la direcció, per exemple la de l'IES Averrois, o afegint el calendari a la seua llista Calendaris.

Si al fer públic el teu calendari, selecciones "Compartir només la informació de libre/ocupado (ocultar detalls) ", la informació del teu calendari no apareixerà en els resultats de busca ni de Google Calendar ni de Google. A més, només la informació de libre/ocupado estarà visible per a aquells que accedisquen al teu calendari a través de la seua direcció URL o afigen el calendari a la seua llista Calendaris.

Per mitjà de l'opció Privacitat, pots controlar la visibilitat de cada esdeveniment en el teu calendari. Si compartixes un calendari amb algú, eixa persona veurà tots els teus esdeveniments de forma predeterminada. Per a ocultar un esdeveniment en particular (de manera que només tu i altres propietaris del calendari puguen veure-ho) , n'hi ha prou amb fer clic en Privat. Si actualment no compartixes el teu calendari, però desitges publicar un determinat esdeveniment perquè qualsevol usuari tinga accés a ell, simplement fes clic en Públic.

En espanyol tenim esta opció punxant sobre l'opció Configuració (en la columna de l'esquerra, davall dels noms dels teus calendaris) ; s'obri una finestra, en la pestaña Calendaris, si tenim més de u, punxem sobre el qual ens interessa incrustar, ens eixiran els detalls del nostre calendari (nom, propietari, etc.) , un poc més avall ens ix una casella: incrustar este calendari, amb un codi a la dreta que comença per <iframe y termina así: </iframe>. Aquest és el codi que necessitem per a incrustrar-lo en la nostra pàgina web o blog, Podem personalitzar el tamany,color,etc.

          Pràctica 6

          Google calendar.

          El primer que hi ha que fer per arribar a google calendar, es posar aquest nom a google. Després tindrem que ficar la nostra conta de gmail així com també la nostra contrasenya.

          A la part superior dreta, tindríem la opció que posa dia, setmana, mes, la opció de 7 dies, d'agenda i la opció de més, a on dins tindríem la opció de imprimir i actualitzar. També tindríem la opció de configuració a on podríem modificar la nostra pantalla.



          A la opció de configuració tindríem la opció de determinar l'idioma de la pàgina, així com el pais, la forma horaria, el format de data i el format d'hora. També tindríem la opció de seleccionar la visibilitat que volem que tinga la nostra pàgina, així com també la durada dels events. També ens dona la opció de decidir quan volem que comence la setmana, així com resaltar els endeveniments que aun no han pasat i fer que perdran brillantor els que ja han pasat. També tenim la opció de mostrar fins de setmana en les vistes de setmana i mes. A més, tindríem la possibilitat de personalitzar la nostra agenda a través de la vista predeterminada i personalitzada. 



          Tenim també la opció de afegir la ubicació i afegir invitacions directament al meu calendari (nosaltres posaríem la opció de mostrar únicament les invitacions a las que he respondido). També podríem de afegir un calendari alternatiu.



          A la part de dalt tendríem la opció de guardar i cancelar. A més tendríem tota la llista de calendaris que nosaltres hem creat. Des d'aquesta pàgina podriem modifciar els nostres calendaris, així com decidir com volem que ens arriben els nostres endeveniments i quant de temps abans volem que ens avisen, a través del apartat "editar notificacions"; tenim la opció de modificar els endeveniments de forma general o de un día en concret. 


          També podràs decidir el tipus de modificació que vulguis rebre (esdeveniments nous, esdeveniments modificats, esdeveniments cancel·lats, respostes a l'endeveniments i agenda diària).


          Per a crear un calendari, tindràs que posar el nom del calendari, la descripció del mateix, la ubicació, la zona horària del calendari i poden decidir si aceptar automàticamente invitacions. Amb la opció de incrusta un calendari podríem incrustar el nostre calendari al lloc a on volguem afegint las URL . També podríem exportar el nostre calendari, així com suprimir de manera permanent el calendari, que el trobaríem de nou a la paperera que ix dalt a la esquerra al costat de "edita les notificacions".




          A la opció de "comparteix aquest calendari", tendríem la opció de fer-lo públic o privat, així com el tipus d'informacó a la que pot accedir l'altra persona. I com sempre, quan modifiquen qualsevol cosa, li donem a "desa".

          També tindríem la opció de anular, a la dreta del nostres calendaris.  Amb aquesta opció podríem eliminar el calendari.

          En la part superior a la esquerra tendríem la opció de pasar el dia o setmana amb les fletxes. En la opció de hui es resaltaria les coses que tindríem aquest dia.


          Con he dit abans, ficant-nos a la opció "crear un calendari nou", a través de la pàgina de calendaris, podem crear un calendari. Posem el nom del nostre calendari, així com la descripció, ubicació i horari. Una vegada creat el calendari li donem a crear que ix dalt a la esquerra. Aleshores, posem el títol, l'hora, el dia, el lloc, si volem afegir la videotrucada, així com la descripció o algú document. També podem escogir el color que volem que tinga els endeveniments. A més, podem elegir com volguem que ens arribem les notificacions i quant de tems abans volvem que ens arribe, així com la visibilitat del nostre calendari (públic o privat). Després, li dones a guardar i es crea el calendari. Ens eixirá el recuadre creat, si punxem en ell,ens ix un resum del endeveniments que tenim aquest día i també ens dona la opció de fer la vidotrucanda. Així com la ubicació del endeveniment a on si punxem, ens dona la opció de vore a on esta aquest lloc. A més, ens ix la opció de editar l'endeveniment. si li donem, ens ix de nou la pagìna del endeveniment per a editar i arriba a la esquerra ens ix la opció de "més accions". Amb aquesta opció podriem canviar el propetari, duplicar el event...

          Altra vegada al nostre calendari, a la esquerra ens ixem tots els nostres calendaris creats, si li donem a la fletxa que ix a la dreta de cada calendari, ens eixiriem diverses opcions que podríem fer amb el nostre calendari( mostra la paperera, editar notificacions, enviar a un amic...).

          A la opció de altres calendaris que ix abaix de "mis calendaris", podríem vore altres calendaris (calendaris festius,d'esports...), afegir por URL, importar calendari...

          Et deixe açí l'Horari. , com exemple d'aquesta aplicació, google calendar.

          dimecres, 13 d’abril del 2016

          Ampliació pràctica 5

          Lino it.
          Lino It (http://en.linoit.com/) , és un ferramenta web 2.0, que ens permet generar una nota virtual o un tauler de xicotets avisos en web per a poder deixar a informació a qui ens interesse. La finalitat principal és poder funcionar com a recordatoris, es poden alçar uns quants taulers d'anuncis, es pot configurar i disseny i els diferents nivells d'accés (qui els veu i qui ho pot editar, és a dir, qui pot agregar més recordatoris al creat o editar-los) .
          Encara que només és utilitzable en anglés, és una de les aplicacions més configurables de quantes existixen. També disposa de la seua aplicació app per a iPhone i iPad i per a terminals Android, tan gratuïtes coma l'aplicació remota per a PC.
          Permet crear un mur sense estar registrats. Cada vegada que creguem un nou mur (canvas: llenç, en anglés) , oferix diverses possibilitats:
          • Únicament per a ús propi. 
          • Contingut públic, encara que només de lectura. 
          • Contingut públic, i possibilitat també pública d'afegir continguts.

          Una vegada creat el nou mur, Linoit permet afegir els elements següents:
          • Quadro de text (sticky) , configurable en text i color, a què es pot afegir tags o etiquetes, i la data d'inserció.
          •  També es pot enviar via email al destinatari que es desitge. Imatges, pujades des del disc dur de l'equip, a les que se'ls pot afegir comentaris, configurar la grandària i afegir la data. Compartibles via email. 
          • Vídeos, enllaçant des de la seua ubicació en Youtube, Vimeo o Ustream, així mateix compartibles compartibles per correu electrònic.
          •  Arxius adjunts de qualsevol tipus, afegint comentaris, dates i etiquetes.

          D'esta manera, el mur queda configurat amb esta important varietat d'elements: 
          Linoit oferix dos pestanyes laterals expansibles. La primera d'elles, a l'esquerra, ens mostra altres llenços nostres allotjats en la plataforma. La segona, a la dreta, ens oferix la posibildad de compartir per Twitter oFacebook el dit mur.
          Està sempre present una vista preliminar del mur en la part inferior dreta, junt amb un calendari del mes en curs. Esta utilitat és verdaderament pràctica, atés que el mur no té límit inferior; per tant, és possible fer-ho tan llarg com es vullga, i disposar de la dita vista preliminar ajuda a no perdre la perspectiva. 
          No obstant això, no permet incrustar el mur per mitjà de codi HTML, ni imprimir-lo de manera directe. D'esta manera, l'única manera de compartir un mur és per mitjà de xarxes socials o enllaçant al seu URL.