Ampliació tema 11

Objecte d'Aprenentatge.

Elements estructurals d'un Objecte d'Aprenentatge.

L'estructura d'un OA ha tingut diversos girs transcendentals a través del temps que demostren l'anàlisi que la comunitat acadèmica ha realitzat respecte al tema. Al principi, sense usar encara el terme d'Objecte d'Aprenentatge, es va parlar de recursos que pogueren ser reutilitzats en diferents contextos, com a documents o imatges, l'estructura del qual estava autocontinguda en el resum del document, les paraules claus o simplement el nom.

Més avant es va evolucionar cap a la interoperabilitat, on l'estructura d'un OA havia de contindre tots els aspectes necessaris, tant tècnics com pedagògics, per a poder "conectar" dos o més objectes, ací van sorgir les iniciatives de descripció d'objectes i l'estàndards de metadatos. Recentment s'esta tornant a ressaltar el valor pedagògic de l'objecte, ja siga amb o sense els components tècnics, pel fet que la discussió tècnica del problema estava ofegant el potencial de la iniciativa d'objectes en el mar dels estàndards i la interoperabilitat. El valor pedagògic esta present en la disponibilitat dels següents components:

• Objectius: Expressen de manera explícita el que l'estudiant aprendrà. 
• Continguts: Es referix als tipus de coneixement i les seues múltiples formes de representar-los, poden ser: definicions, explicacions, articles, vídeos, entrevistes, lectures, opinions, incloent enllaços a altres objectes, fonts, referències, etc. o Activitats d'aprenentatge: Que guien l'estudiant per a assolir els objectius proposats. 
• Elements de contextualització: Que permeten reutilitzar l'objecte en altres escenaris, com per exemple els textos d'introducció, el tipus de llicenciament i els crèdits de l'objecte.

Caracteristiques que ha de tenir un Objecte d'Aprenentatge.

• Reutilització: objecte amb capacitat per a ser usat en contextos i propòsits educatius diferents i per a adaptar-se i combinar-se dins de noves seqüències formatives. 
• Educatividad: capacitat per a generar aprenentatge.
• Interoperabilitat: capacitat per a poder integrar-se en estructures i sistemes (plataformes) diferents.
• Accessibilitat: facilitat per a ser identificats, buscats i trobats gràcies al corresponent etiquetatge a través de diversos descriptors (metadatos) que permetrien la catalogació i emmagatzemament en el corresponent reposador.
• Durabilitat: vigència de la informació dels objectes, sense necessitat de nous dissenys.
• Independència i autonomia: dels objectes amb respecte dels sistemes des dels que van ser creats i amb sentit propi. 
• Generatividad: capacitat per a construir continguts, objectes nous derivats d'ell. Capacitat per a ser actualitzats o modificats, augmentant les seues potencialitats a través de la col·laboració.
• Flexibilitat, versatilitat i funcionalitat: capacitat per a poder combinar-se amb diverses propostes d'àrees del saber diferent.