La WebQuest, com a metodologia de treball, incorpora l'aprenentatge des de propostes constructivistes, els seus continguts adquirixen un caràcter interactiu i açò ens dóna la possibilitat de presentar la informació en distints formats i ens permet dissenyar propostes formatives en un entorn altament personalizable. En el disseny d'estos materials educatius, resulta rellevant destacar les concepcions de l'aprenentatge que li servixen de suport, ja que les dites concepcions representen l'autèntica plataforma per a les propostes dissenyades.
Hi ha bases metodològiques que troben un fidel reflectisc en la metodologia utilitzada per la WebQuest, nosaltres comentem algunes d'elles incitant a la reflexió i al debat educatiu.
La metodologia d'indagació o descobriment i l'aprenentatge cooperatiu estan presents d'una forma clara en la WebQuest. Estes metodologies impliquen l'aplicació d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a través d'un procés de treball desenrotllat pels alumnes de forma col·laborativa. Este model constructivista implica el foment d'interactivitat, preferiblement en la Xarxa, la promoció de la cooperació, també s'ha d'organitzar el treball entorn de casos pràctics i experiències rellevants, i els recursos han de ser prou variats com per a donar cabuda a les diferents experiències i coneixements dels subjectes així com tipus i estils d'aprenentatge.
Segons alguns autors, l'aprenentatge cooperatiu és un altre dels postulats constructivistes que part de concebre l'educació com a procés de socioconstrucció que permet conéixer les diferents perspectives per a abordar determinat problema. D'altra banda, l'aprenentatge cooperatiu juga un paper també fonamental en el que podem denominar estat emocional de l'alumnat o de la persona que aprén, l'aprenentatge cooperatiu ha demostrat la seua eficàcia en la superació d'actituds negatives, en este cas respecte a les TIC, incrementant-se la motivació cap al seu ús. D'altra banda, les experiències de treball cooperatiu permeten l'aprenentatge contextualitzat en l'entorn social de l'alumne, ja que propicien la creació d'ambients estimulants i participatius.
Els conceptes diversió i entreteniment, típics en els videojocs educatius, també estan presents en la metodologia de la WebQuest. Igual que en els videojocs, les tasques que componen una WebQuest han de presentar un repte continu per als alumnes que, a més d'observar i analitzar l'entorn, han d'assimilar i retindre informació, realitzar raonaments inductius i deductius, construir i aplicar estratègies cognitives de manera organitzada i desenrotllar determinades habilitats i competències d'alt nivell intel·lectual, en el cas de les WebQuest. La motivació en l'aula depén de la interacció entre el professor i els seus estudiants, la qual cosa significa que el protagonista principal del procés educatiu és l'alumne; no obstant això, eixa construcció es dóna en un context sociohistòric, és a dir, té lloc en un ambient social en què es desenrotllen intercanvis de llenguatges, codis, imatges, esquemes, etc.El principal responsable del desenrotllament de la interactivitat és el docent. Per tant, hem d'acceptar que abans de dissenyar i implementar metodologies com les WebQuest hauríem de reflexionar i aprendre sobre les bases metodològiques en què se sustenten i les concepcions de l'aprenentatge que li servixen de suport; la qual cosa ens aportarà una visió més àmplia sobre esta metodologia i les claus per al seu èxit.
El paper del professor com a dissenyador i creador d'una WebQuest.
Des de la perspectiva metodològica i de treball que es planteja amb les WebQuest, és necessari tindre clar quin és el paper que juga el professor com a dissenyador i director de l'activitat. Des de la proposta de treball de les WebQuest, considerem l'alumne com un aprenent actiu i participatiu, responsable del seu aprenentatge, però també considerem de vital importància el paper actiu del professor. El seu nou perfil es va caracteritzar per la seua obertura als nous mitjans d'aprenentatge, la qual cosa implica grans canvis en la seua concepció organitzativa, pedagògica, estratègica, metodològica i personal.
Els nous processos formatius desenrotllats a través de WebQuest van desplaçant el centre de gravetat, des dels processos d'ensenyança i l'activitat docent del professor, als processos d'aprenentatge i les activitats que du a terme un estudiant. Açò suposa una redefinició de rols (professor-alumne) així com un replantejament pedagògic.
D'esta manera es pot definir el paper del professor com facilitador i mentor, oferint als alumnes recursos i assessoria a mesura que realitzen les seues investigacions. No obstant això, els alumnes recopilen i analitzen la informació, fan descobriments i informen sobre els seus resultats. D'esta manera el professor no constituïx la font principal d'accés a la informació.
Els nous sistemes didàctics impliquen a la tecnologia com a recurs estratègic, no tant en la transmissió dels sabers per una nova via sinó en la creació de noves formes de pensament, aprenentatge i de gestió del coneixement. Per tant, des d'esta perspectiva, es prioritza un model educatiu basat en l'aprenent, de forma progressiva s'oferix una consideració cada vegada més important a la responsabilitat de l'estudiant en la gestió i autoregulació dels seus processos d'aprenentatge i a la capacitat d'aprendre a aprendre. El paper de l'alumne en el procés d'ensenyança-aprenentatge és actiu i participatiu, centrant-se la seua activitat d'aprenentatge en relació amb la resolució de problemes pràctics i reals en els que es prenen decisions i es construïxen nous coneixements.
Cal tindre en compte que hui l'accés a la informació és un problema secundari, sent la capacitat per a seleccionar-la i convertir-la en coneixement útil la clau fonamental del procés educatiu, per al que es requerix d'un context educatiu intencionalment organitzat que és responsabilitat del professor. Així, doncs podem dir que cal centrar-se a dotar al professorat d'estratègies que li permeten explotar este nou espai de comunicació des d'una perspectiva educativa, que ens porte cap a un tipus de professor capaç de propiciar fórmules facilitadores de l'aprenentatge, de dissenyar situacions mediades perquè l'aprenentatge arribe a produir-se i de generar habilitats per a l'assessorament i diagnòstic dels estudiants, que siguen més significatives que les de depositari de coneixements i sabers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada